Entre les varietats clàssiques de cervesa, els experts en distingeixen diversos tipus en funció del lloc d’origen, l’elaboració i els ingredients afegits. A continuació, n’anomenem alguns:
L’estil més popular a Bèlgica, el seu nom prové de la població Pilsen, on va començar la seva producció el 1842. Avui dia es continua fabricant on es va inventar la primera Pils, a la fàbrica Pilsener Urquell. La Pils és una cervesa de baixa fermentació, amb un sabor lleugerament amarg, rossa daurada i amb 5% d’alcohol, aproximadament.
Pils que tenim: Maes, Stella Artois, Jupiler.
És un tipus de cervesa amb què també s’utilitzen, a part dels ingredients habituals, blat i altres espècies.
Algunes de les Blanques que tenim: Hoegaarden, La Troublette.
D’alta fermentació, color daurat, espumosa i de forta concentració alcohòlica. Les més preuades per als amants de la cervesa.
Algunes de les Rosses fortes que tenim: Delirium Tremens, Deugniet, Duvel, La Guillotine, Hapkin, Judas, Julius, Sloeber.
Cervesa elaborada com la cervesa pils, però més fermentada. Se situa a la negra pel sabor i a la rossa pel color i la textura, semblants a les Ales angleses.
Algunes de les Ambrée que tenim: De Koninck, Palm Speciale.
SNomés hi ha 6 cerveses que poden utilitzar la denominació de trapistes. La diferència amb les cerveses d’Abadia és que aquestes es fabriquen en Abadies, però estan realment fetes per monjos.
Algunes de les trapistes que tenim: Chimay, Orval, Rochefort, Westmalle, Achel.
Cerveses d’alta fermentació, fortes, maltejades i, en algun cas, una mica afruitades. Originalment han estat fabricades en Abadies, però després les han manufacturat companyies independents. L’Abadia és propietària de la recepta i del nom. Lògicament, particulars les llicencien i provoquen que el nom original desaparegui.
Algunes de les cerveses d’Abadia que tenim: Grimbergen, Pater Lieven, St Feuillien, Villers, Augustijn, Ename, Leffe, Petrus, Abbaye des Rocs, Corsendonk, Floreffe.
Cerveses de fermentació mixta que es regeixen en els processos de fermentació superior per madurar en bótes de roure durant, aproximadament, 18 mesos. Al final es mesclen amb cerveses joves. El sud de Flandes oriental (les regions de Roulers i Kortrijk) n’és l’origen i aquest color tan característic es deu a la malta utilitzada.
Algunes de les marques que tenim: Rodenbach, Duchesse de Bourgogne, Petrus Vieille.
El Lambic es pot beure directament, però també s’utilitza com a base per a la manufactura de cerveses Gueuze (mescla diferents Lambics d’anys diversos). Té la característica de no fermentar per l’acció directa del llevat, sinó per l’acció de bactèries que es troben a l’aire.
Algunes Gueuzes són: Lindemans, Mort Subite, Timmermans.
Cervesa de baixa fermentació, guardada a una temperatura propera als zero graus durant dos mesos. Un cop envasada, ha de consumir-se tan aviat com sigui possible.
