És el producte més important alimentari: arròs, blat de moro, ordi, blat i civada són productes bàsics. Font d’hidrats de carboni o aliments energètics.
La cervesa pot incloure alguns d’aquests cereals i contribuir al consum diari d’hidrats de carboni. Cada cereal en particular s’utilitza segons la seva disponibilitat, facilitat d’ús, preferències del cerveser o, fins i tot, la participació dels governs.
Alguns cervesers belgues només usen blat perquè és el cereal que s'aconsegueix amb més facilitat a la seva regió. Molts consideren que té una qualitat inferior, ja que no utilitza ni ordi ni blat, encara que no a tots els interessa únicament la qualitat. Per fer una bona cervesa són necessaris bons ingredients.

Hi ha molts tipus diferents i és el gra més utilitzat per a la fabricació de cervesa del tipus de dos a sis carreres de sembra a la tardor i a la primavera.Molts cervesers el prefereixen d’una zona en concret. Conté entre 60 i 65% de midó utilitzat per als sucres necessaris. També conté un 10% de proteïnes. La major part d’ordi es malteja per a la fabricació de cervesa, excepte la cervesa negra que en comptes de maltejar-se es torra.

Poques vegades s'utilitza i poques vegades excedeix el 10%. Es troba a la cervesa negra i en determinades cerveses belgues. És difícil crear malta amb civada per la quantitat substancial d'oli que afecta l'escuma de manera adversa.

El proveïdor de midó més econòmic, que pot representar el 50% del most d’algunes fabricacions. Generalment s’afegeix en forma de farina i no es malteja, sinó que es cou.

Molts el consideren un producte poc recomanable per a la cervesa, però pot produir un gust sec i net. La quantitat varia entre 10 i 20% en forma de flocs o grans mòlts. Conté un 70% de midó i menys d’un 10% de proteïnes.

Proporciona el cos i la intensitat a la cervesa. És més difícil de fabricar. L’emprament de blat produeix una escuma més ferma i és per això que s’utilitza blat en la fabricació de determinades cerveses. S’utilitza gairebé sempre juntament amb ordi maltejat. Produir cervesa clara és més costós per la seva quantitat de proteïnes.

La fermentació es potencia amb el sucre. No tots els cereals es transformen en fermentació, se’n poden trobar més de 6 tipus diferents. La maltosa o sucre de malta és la forma de sucre present a la cervesa. Encara que pugui semblar estrany, s’afegeix sucre en la fabricació per aconseguir una cervesa menys dolça. Els cervesers també hi afegeixen sucre durant l’embotellament. Moltes fàbriques belgues i britàniques usen aquesta tècnica per crear una segona fermentació en ampolla.

No és un cereal, com molta gent creu, sinó que fa referència al resultat del mètode de fer germinar el cereal, ja sigui ordi, blat, avena o sègol per després tallar-lo i tractar-lo. Hi ha diversos tipus de malta segons el mètode, malta ambre, malta pàl·lida, malta xocolata, malta cristal·litzada, malta Müncherner, malta de blat, malta vienesa i malta negra.

El llúpol és una planta grimpaire silvestre que, a través d'un acurat cultiu al llarg dels segles, ha desenvolupat unes característiques que donen a la cervesa l’aroma i l’amargor tan característiques. A més, per les seves propietats antisèptiques serveix per protegir-la i conservar-la, impedint-ne el desenvolupament de microorganismes nocius. Si es busca agregar amargor s’afegeix el principi, es busca aroma i s’afegeix just al final del procés. El llúpol pot agregar-se en qualsevol moment del procés, fins i tot en l’embotellament, i en cada moment donarà unes propietats diferents a la cervesa.

Hi ha moltes cerveses que es fabriquen afegint altres ingredients a més del llúpol, o fins i tot sense aquest. Abans de l’ús generalitzat del llúpol s’utilitzava una mescla d’herbes. Entre aquests ingredients es poden trobar: romaní, coriandre, nou moscada, murtra, fulles de ginebre, de llorer, resina i algunes flors. Per agregar sabors s’empra també: anís, regalèssia, fonoll, càlam aromàtic, gingebre, comí. A les cerveses de blat belgues se’ls dóna sabor amb pela de taronja seca i coriandre. Els sabors de cirera, préssec i gerds són comuns en cerveses belgues del tipus bic i ale normal.

Temps enrere es creia que era més segur beure cervesa que aigua, ja que, com que havien de bullir-la, morien la majoria de bacteris. Entre el 80% i 90% de la cervesa és aigua. L’aigua utilitzada prové de pous, fonts, rius o aigües subterrànies. L’aigua dura és ideal per produir ales i l’aigua tova més aviat és per a lagers. Els cervesers modifiquen l’aigua de diverses formes per a les diferents cerveses.

Els llevats són uns microorganismes que s’afegeixen al most en el procés de fermentació i transformen els sucres en alcohol i anhídrid carbònic. Per la gran importància que tenen en el procés d’elaboració, cada productor té els seus llevats cultivats propis, que donen a la cervesa unes característiques especials i distintes a les d’altres productors.

La cervesa conté més de 30 minerals entre elements traça. Un litre de cervesa satisfà gairebé la meitat de les necessitats diàries de magnesi d’un adult, i un 40% i 20%, respectivament, de les necessitats diàries de fòsfor i potassi.